Me'n vaig de viatge...

Perdoneu que hagi tardat tan a penjar les fotografies del viatge a Japó, però he tingut uns quants problemes, no només per tornar a la rutina, si no amb el propi blog. Com veieu, hi hagut una modificació de l'estètica del blog; ara és més atractiu que abans. El canvi no l'he fet per gust, si no perquè la imatge que tenia abans (aquella espècie de pergamí) estava emmagatzemada a un servidor gratuït que ha fet fallida, i per tant no vaig poder recuperar les imatges. Malgrat tot, la nova imatge del blog, m'agrada força, i espero que vosaltres també^^. A més a més, he aprofitat la remodelació, per incloure una funció de participació. Es tracta que puntueu en les caselles de sota, què us ha semblat l'article, quines reaccions heu tingut, etc... I ara si, us deixo amb les esperades fotos del japó^^. Són en total, unes 100 i pico (de les 800 que vaig fer) seleccionades especialment per a l'ocasió. Les imatges no tenen nom, ho sento, em feia molta mandra modificar el nom de...

Sí, ja estic a casa. Cansat, i amb son, però normal, després de 12h de vol seguides, més una hora i mitja més, fins arribar a l'aeroport de Barcelona. M'he llevat d'hora, ja que havia d'acabar de posar les coses a la maleta, que finalment ha entrat tot :) però no sabeu el que ha costat, eh? Ara al tetris li veig una utilitat xD Bé, he anat a fer el check-out i recollir el dipòsit de 2.000 iens que l'hotel em va demanar. Un de l'staff m'ha fet una foto, com a record de la meva estada, i m'ha preguntat si em tornaria a allotjar... jo he dit que sí, és clar, però sí torno a Tokyo (que tornaré...) buscaré altres alternatives! En fi, l'avantatge de la meva zona, és que està relativament a prop de l'Aeroport de Narita, i només he hagut d'anar a l'estació de Nippori, per anar a buscar la línia Skyliner, que connecta directament amb les dues terminals de l'aeroport de Narita, amb només 40 minuts. Genial! L'altre opció passava per agafar u...

Avui és ja l'últim dia a Japó. Es una verdadera llàstima, perquè començava a coneixer el barri, a acostumar-me a menjar arròs dia sí, dia també, i què carai, que Japó, és un país fascinant i sí fos per mi, no tornaria cap a casa, encara. De fet, m'hi estaria una bona temporada xD Però bueno, no em queixo, tampoc, que un mes de viatge també està molt i molt bé :P Avui no ha plogut, per fi. Portava 3 dies seguits amb pluja, i avui, sort que el temps s'ha aguantat. I dic sort, perquè he acabat de fer les últimes compres a Shibuya. Possiblement, Akihabara i Shibuya siguin els barris que més m'han agradat, i en conseqüència, són els que més m'hi he passejat, sobretot akihabara xD. Val a dir, que, no hi havia la marea humana que em vaig trobar quan hi vaig anar aquell dissabte, però tot i així estava bastant ple. M'he quedat a dinar per la zona, i per la tarda he tornat a Akihabara a acabar de comprar unes coses que em faltaven... i després, ja me'n he anat cap a ...

El dia avui, tampoc feia bona pinta, i com que de fet, ja em queda poc per tornar (demà és l'últim dia complet al Japó, snif snif) he decidit arribar-me altra cop a aquest gran barri ple d'electrònica i personatges d'animació, per fer algunes de les últimes compres. A dir veritat encara no he acabat amb la llista, i algunes coses no les he acabat trobant... però n'he trobat d'altres, naturalment! Imagineu-vos com estava de malament el dia, que m'he quedat a dinar pel barri. A la tarda, però, he agafat el metro fins a Akihabara, per tornar-me a passejar per aquells carrers, iluminats pels cartells de neó. Encara que sembli mentida, Akihabara no és gaire gran (el barri, sí, però la zona "electrònica", no xD) però hi ha tot de petites galeries i carrerons, que estan plens de botigues, i s'ha de buscar en aquestes botigues algun aparell a bon preu, perquè les grans superficies com Laox, Softmap, Akky One, Bic Camera etc.. tenen preus molt semblants, de...

Avui tocava visitar dos emblemes de Tokyo. Per un costat, la torre de Tokyo, una sublim imitació de la torre Eiffel, més alta i de color vermell que per la nit ilumina els carrers de Shiodome; per l'altre visitar una illa construida artificialment al davant de Tokyo, que ofereix no només unes vistes espectaculars de la ciutat, si no també un lloc fantàstic pels amants de les compres, la moda, i l'oci. Comencem primer per la torre de Tokyo, que és el que he visitat aquest matí. La visita hauria sigut més gratificant si no hagués estat plovent tota l'estona, però bé, he pogut treure alguna fotografia (espero que bona xD). Per anar-hi, he hagut de fer transbord a l'estació de Shimbaishi de la Yamanote Line, per agafar el metro de la companyia Toei, fins a Akabane-bashi. Just al sortir de l'estació ja es veia la gran torre vermella de Tokyo. La Torre té un observatori, al qual potser hagués pujat si no hagués estat plovent. La visita ha estat ràpida, i he decdit quedar-...

Seguint les recomenacions dels americans que vaig conèixer al "cocodrile" no he anat a Roppongi, i en canvi, m'he passat per Ikebukuro pel matí, i per la tarda-nit a Ebisu. Val a dir, però, que Roppongi de dia, a priori no ha de comportar cap perill, però ja veurem si em donarà temps a veure-ho tot, tenint en compte que a akihabara m'hi passaré com a mínim un cop més xD Ikebukuro, segons la guia és la germana pobre de Shinjuku. Jo des d'aquí dubto que sigui pobre, amb els preus i els centres comercials que hi ha pel barri; a saber, Seibu i Tobu, són dos grans centres comercials, dels més grans del món segons la guia, i la veritat és que sí, són immensos amb plantes quasi dedicades exclusivament a cada tema. Tota la zona de l'estació està plena de botigues i centres comercials, però també hi ha alguns restaurants (no gaires, ja que molts estan concentrats als citats centres comercials), sales de videojocs, teatres, i algun que altre local d'streaptease... H...

Harajuku i Shibuya són dos barris que estan l'un al costat de l'altre, i és molt fàcil passar d'un a l'altre barri, però podriem dir que he estat més per Harajuku que no pas per Shibuya. Els dos barris, són els més juvenils de la ciutat, per tant, ja us podeu imaginar com estaven els carrers, abarrotats de joves que es passejaven per les cèntriques avingudes de Harajuku, sobretot Omote-sando, un carrer ple de botigues de moda, l'una al costat de l'altre. Però abans d'anar a Harajuku, he hagut de fer una cosa que ja tocava: Afeitar-me. Vosaltres pensareu que em vaig endur la màquina per a poder afeitar-me, i és cert, me la vaig endur, però... sorpresa! No funciona! Me'n vaig comprar una de barateta a Takayama que tampoc m'ha solucionat gaire... així que, avui, abans que res he anat a una barberia del barri on m'allotjo: Asakusa. Després sí, m'he dirigit a Harajuku pels volts del migdia. Abans de dinar, he anat a veure el Meiji Jingu, un edifi...

Al igual que ahir, avui el dia no ha acompanyat gaire, la veritat. No ha plogut a bots i barrals com ahir, però un dia fosc i gris, desanima qualsevol a explorar la ciutat. Tot i així, no em podia quedar a l'hotel, així que he decidit anar al centre polític i econòmic de la ciutat: Shinjuku. Shinjuku no té gaires atractius, l'atractiu en si mateix és el barri, ja que tot el món polític, social, i econòmic, en gran part es reuneix aquí, i no és estrany trobar els millors hotels i els millors restaurants en aquesta zona de la ciutat (tot i que, Tokyo, té altres zones igualment cares). Per anar-hi, he hagut d'agafar la línia Yamanote de Jr, però no importa quina companyia sigui, ara, ja que el jr pass ja no té validesa, així que puc agafar la línia que vulgui (pagant, eh? xD). Perquè us feu una idea de les dimensions de la xarxa ferroviària de la ciutat, Tokyo té 12 línies de metro, més no se quantes línies de jr locals, més trens bala, més alguna línia privada de trens... Es ...

Avui tenia intenció d'anar a Saitama, però quan m'he llevat estava plovent d'allò més, i òbviament els plans s'han hagut de canviar de seguida. A dir veritat, avui ha estat un dia lleig, dels pitjors de tot el viatge, pràcticament no he fet res. El matí m'he quedat a l'hotel, rentant roba i demés, però pels volts del migdia havia d'anar a dinar, i sobretot a treure diners. Les targetes estrangeres no funcionen al Japó, excepte en alguns caixers automàtics d'alguns bancs (com el citibank) o dels caixers autòmatics de les oficines de correus. Sabent això, jo simplement he anat a buscar una oficina de correus per a poder treure diners, però... estava tancada! Es veu que avui era festa a la ciutat, i és clar els edificis oficials estaven tancats... per a més inri, s'ha posat a ploure a bots i barrals, i el "cangur" ja no em protegia de la pluja, així que, m'he hagut de refugiar esperant que acabés de ploure... Una hora i pico més tard, ha p...

Avui tocava sortir de Tokyo, per anar a la ciutat del costat, Yokohama. Probablement, sigui una de les ciutats més conegudes del Japó a nivell internacional, sobretot pel seu equip de futbol, però la veritat és que ja ja des de l'obertura del país a Occident, Yokohama sempre va ser un punt clau d'arribada d'estrangers, missioners, etc. No només això, de fet, Yokohama va ser durant molt de temps un enclau comercial molt important, sobretot per la ruta de la seda. He arribat a la ciutat mitjançant la Yokosuka Line. El viatge ha durat una mitja hora, aproximadament i m'he plantat a l'estació central a mig matí. La primera atracció que volia anar a visitar era el Museu de la ciència i tecnologia de Mitsubishi (exacte, l'empresa de cotxes, no només fa cotxes), un museu molt didàctic, potser enfocat massa als nens, però tot i així molt interessant. L'edifici de dues plantes, posa l'èmfasi en diversos aspectes de la tecnologia i de la ciència, com l'espai,...

Avui tornava a tocar sortir fora (haig d'aprofitar els últims dies que em queden de Japan Rail Pass), i he anat a un poble que està bastant aprop de Tokyo. Quan dic bastant, vol dir una hora en tren xD però és clar, és que tenint en compte les dimensions d'una ciutat de 12 milions de persones... He hagut d'agafar la Yokosuka Line a l'estació de Tokyo, que és immensa, res comparable a l'estació de Sants o la d'Atocha, allò és una ciutat subterrània de línies de tren xD. Finalment l'he trobada, i m'he dirigit cap a Kamakura. La ciutat té dues estacions de tren, la Kita Kamakura, i Kamakura, jo havia d'agafar la primera però els trens japonesos tenen efectes somnífers i... me l'he passada xD Cap problema! He tornat enrere. Kamakura, és famosa per tenir la segona imatge de buda (Daibutsu) més gran del Japó; La primera es troba a Nara, que també vaig visitar :). Per anar-hi, pots fer-ho directament baixant a l'estació de Kamakura, o bé, pots optar...

Avui m'he saltat a la torera el plànning i he decidit anar al parc d'atraccions de Disneyland de Tokyo. De fet, he quedat amb la Laura, aquella madrilenya resident a Irlanda que em vaig trobar a Takayama, per anar-hi, juntament amb una parella d'Oslo^^ El millor per anar a aquest tipus de parcs temàtics és anar-hi ben d'hora per aprofitar el dia i no trobar-te amb cues infinites a cada atracció. Doncs bé, hi hem anat a les 12 del migdia xD El dia no acompanyava gaire, la veritat, no plovia allò intensament, però anava plovent. Per anar-hi hem hagut d'alinear els astres perquè hem fet unes quantes combinacions (amb pèrdua inclosa xD) però al final ho hem trobat i el tren ens ha deixat just davant del parc temàtic, que és immens per cert, molt, molt gran. Al tren hi havia molta gent, anaven plens... i és que hem triat un mal dia per anar-hi, ja que era festa a Tokyo. Arribem al parc i quasi ens desmaiem quan ens notifiquen el preu: 5.800 iens! Però bé, un dia és un di...

Avui sí he sortit de la mega-urb, i m'he dirigit al Montserrat del Japó: Nikko. El perquè l'he anomenat així, és per la gran immensa gentada que hi havia avui, per veure el complex de temples de Nikko, declarats patrimoni mundial de la UNESCO. Recomenació: No fer aquestes excursions en ple cap de setmana! En fi, per anar-hi he hagut d'agafar un Shinkansen fins a Utsonomiya, i d'allà agafar un tren local, també de JR que m'ha dut fins a Nikko. El trajecte amb shinkansen ha estat d'allò més còmode, i no només pels seients del tren, ja de per si, còmodes, si no perquè m'he assentat al costat d'una dona que anava (suposo) amb la seva néta, i que sobretot la dona m'ha obert conversa. Com que era una mica gran, només em parlava en japonès, i em sembla que no veia que no l'entenia xD Sort de la noisa, més jove, que m'anava traduint xD Al final del meu trajecte, ha tingut un detall i m'ha donat uns caramels i una espècie de pastes.... què amables...

No, no he anat a Nikko ni a Kamakura xD La raó és ben senzilla; m'han canviat d'habitació, i és clar he hagut de tornar a fer maletes i tota la pesca i esperar que la meva nova habitació estigués lliure. O sigui, he perdut pràcticament tot el matí! He dinat per Asakusa, i després m'he dirigit a Shibuya, un dels barris amb més marxa de Tokyo, i on es respira un ambient molt, molt juvenil. La mitjana d'edat de la gent que he vist avui, no supera els 30 anys! Per anar-hi he agafat la Yamanote Line, a Ueno, i el tren anava ple a vessar; molta, molta gent hi havia al tren. Jo he tingut sort, i m'he pogut assentar a la tercera parada o així, però el tren fa venir son, i... he perdut la parada xD Els japonesos, com que ja estan acostumats es desperten a la parada que els toca, però jo, m'he adormit literalment xD En fi, he arribat a Shibuya i no he tingut problemes per sortir, bàsicament perquè tota la gentada que hi havia, anava al mateix lloc xD El que passa que he ...

Avui, tal com vaig dir ahir, tenia la intenció (i l'entrada reservada, o sigui que, sí o sí, hi havia d'anar avui) al museu de L'estudi Ghibli, un dels més famosos i brillants estudis d'animació, que ha fet entre altres obres, la Princesa Mononoke, El viaje de Chichiro o Porco Rosso. Abans d'anar-hi he tornat a Akihabara a buscar el meu souvenir^^ Esperem que a Espanya funcioni l'aparell xD En fi, per anar al museu, he hagut d'agafar la Chuo/Sobu line a la mateixa estació d'Akihabara direcció Mitaka, que és on hi ha el museu. Es una zona bastant allunyada del centre, potser per això el viatge s'ha fet llarg. He arribat pels volts del migdia, i he decidit anar a dinar un restaurant a prop de l'estació, bastant barat, per cert, però on he menjat d'allò més. Avui he quedat ple! El que passa que estic començant a estar fart de veure arròs sempre al plat xD Començo a somiar amb arròs, i això, no pot ser bo... A la tornada, que ningú s'atreveix...

Avui m'he quedat a ciutat, i tot i que tenia previst veure el barri on m'he allotjat, he canviat de plans veient el temps que feia. Ha plogut tota la nit, i gran part del dia, a intermitència... una mica lleig el dia, en què no convidava sortir massa a l'exterior. He anat a dos llocs que tenia moltes ganes de veure; per un costat l'edifici de Sony akl barri de Ginza, de l'altre, veure el barri de l'electrònica més gran del món: Akihabara. Realment és el millor que podia fer en un dia plujós com avui. Per arribar a Ginza, he hagut d'arribar-me a l'estació de Yurakucho, que pertany a la Yamanote Line, i hi he arribat relativament d'hora (l'edifici de Sony no obria fins les 11). Mentre feia temps per entrar, he donat una volta pel barri, i el primer que t'adones és que Tokyo realment és molt, molt gran. Immensament gran. Barcelona no és res, comparada amb aquesta mega-ciutat. M'he quedat a esmorzar a un local molt petit, on feien uns sandvit...

Primer dia a Tokyo, si senyor! Per anar-hi he hagut d'agafar dos trens, però he estat pràcticament tot el matí anant en tren xD He sortit més tard del que hagués volgut a Takayama, entre altres coses, la maleta que ja comença a ser complicat poder tancar-la... avui m'ha costat lo seu poder-ho fer, he hagut de jugar una mica al tetris xD Després m'he hagut d'esperar més d'una hora perquè vingués el tren que anava cap a Nagoya! Quin avorriment xD Després les dues hores i mitja abans d'arribar a la ciutat, s'han fet eternes i a sobre el dia no acompanyava gaire (estava plovent). Total que he agafat el shinkansen a Nagoya sobtre les 14:30h, sense temps per a poder dinar, m'he dirigit rumb a Tokyo, que ja és una hora i mitja més... en fi, que m'he plantat a una de les ciutats més grans del món pels volts de les 4 de la tarda i... quina gentada! Allò comparat amb les rambles no és res xD L'allotjament està situat al barri d'Asakusa un dels més bara...

Avui no m'he llevat tan d'hora com ahir, però és que el lloc on havia d'anar avui, estava molt més aprop. Es tracta de Hida-Furukawa, un poblet al nord de Takayama molt bonic, i molt rústic que té com a atractiu, els canals plens de carpes i els temples que hi ha pel voltant, on és pot veure la gran habilitat dels carpinters en aquesta regió. Els temples que volia anar a veure (sobretot, Honko-ji) estaven tancats així que, només he pogut fer una foto des de l'exterior. Tot i així ens hem passejat pel poblet, em comprat algun que altre souvenir... en fi, un matí profitós. Havent dinat hem tornat a Takayama on m'hi he quedat per preparar la maleta, ja que demà me'n vaig a Tokyo, i per tant he hagut de rentar la roba... etc. Mentre m'estava esperant, m'he trobat amb una espanyola més, aquesta vegada de Madrid (resident a Irlanda), i res, com que també viatjava sola, hem anat a sopar junts al Wada, aquell restaurant del primer dia a Takayama, tan bo, i que a...

Avui volia anar tan si com no, a Nagoya, la quarta ciutat del país en nombre d'habitants, i que esta a dues hores i mitja de Takayama! Potser així, entendreu perquè he agafat el primer tren, el de les 6:47h del matí... Dues hores i mitja més tard, he arribat a Nagoya, mitjançant el Hida limited Express. Estava plovent, quin pal. Durant tot el viatge la pluja ha estat la nota dominant... i al arribar encara anava plovisquejant. Nagoya és un centre industrial molt important de Japó, les principals empreses automobilístiques hi tenen la seva seu central, com és el cas de Toyota, marca de cotxes mundialment famosa. Resulta que la citada empresa té unes sales d'exposició obertes al públic on explica el seu origen, que no era cap altre que la indústria tèxtil; és curiós, com de la indústria tèxtil, es van passar a la dels cotxes, i que amb el temps és convertís en una de les empreses més importants del sector. M'he dirigit al punt d'informació, per a agafar uns quants mapes, ...

Bé, tal com vaig preveure, avui no m'he llevat a l'hora que m'havia de llevar xD Normal tenint en compte l'hora que es va acabar la festa... Tot i així, avui, he sortit de Takayama per anar a Inuyama, una ciutat a prop de Nagoya per veure el castell, el més antic del país per cert. Per anar-hi, he hagut d'agafar, com no, el Hida Express de JR. Segons la guia, havia de fer transbord a Gifu, per anar a Unuma, i travessar el riu, però resulta que el tren ja hi parava a Unuma, així que... perquè anar a Gifu i tornar enrere? La guia a vegades té aquestes sortides... En fi, he arribat al migdia, i abans de veure el castell he anat a dinar. Recomenació: No aneu a un restaurant on només tinguin menú en japonès, us podeu endur alguna sorpresa xD Res, que m'han posat amanida, i és clar els hi he hagut de dir que no en menjava, jo... m'ha costat fer-me entendre però ho han entès, i a més, m'han abaixat el preu del menú, si és que són adorables aquests japonesos xD ...

Torno a actualitzar tard, molt tard. Es la una i mitja del matí xD Avui he anat al complex de cases tradicionals (Gassho-zukuri) que hi ha a prop de Takayama, a uns deu minuts agafant l'autobús de la companyia Nohi. Hi ha un ticket que el pots comprar a la mateixa estació d'autobusos i que entra el bitllet d'anada i tornada i l'entrada al parc de Hida No Sato. La majoria de cases del parc, no són originàries del parc, m'explico: No sé exactament a on, havien de construir una super-mega presa que afectava les cases tradicionals, i van decidir desmuntar-les i traslladar-les a diferents parts de la zona. Un dels més grans i famosos és Shirakawa-go, a una hora de Takayama. Hida no Sato, va ser un dels emplaçaments on es va decidir colocar-hi alguna d'aquestes cases. Es una versió més petita de Shirakawa-go, però suficient per a fer-se una idea de com són les cases, o com eren, fa tan sols uns segles. El viatge tan sols ha durat 10 minuts, i acte seguit he entrat al ...

Avui m'he llevat relativament d'hora per anar a passejar pel mercat matinal de Jinya-mae, on bàsicament venen productes alimentaris i alguns "souvenirs" com els Saru-bobo, que són una espècie de nina/nino, de colors diferent, i de tamanys diferents. Podríem dir que és un dels símbols de Takayama, ja que a cada botiga n'hi ha com a mínim una prestatgeria plena. Els saru-bobo, representen les nines i els juguets que les famílies de segles passats elaboraven pels nens, en èpoques de crisi. Just davant del mercat, hi ha el que va ser un dels últims edificis del clan Tokugawa, el Takayama-Jinya. Els tokugawa van ser una poderosa familia que va governar el país durant una bona temporada, tenien residències repartides per a tot el país, i existeixen alguns mausoleus al seu nom. Tot i pagar 420 iens per entrar la visita m'ha agradat per diferents motius: En primer lloc, perquè la visita és completa, vull dir que, no m'han ensenyat l'edifici, i apa, adéu siau, ...

Avui, en principi havia quedat amb dues noies japoneses que vaig conèixer ahir, però al final no ha pogut ser :( Així que he hagut de veure Takayama pel meu propi compte. Avui només he fet una visita de reconeixement per la ciutat, que no és gaire gran per cert, i es pot veure fàcilment en dos dies. El millor de Takayama són els carrers petits i estrets plens de botigues d'artesania, venen quantitats importants de ceràmica! I no és gaire cara, tot i que també tenen altres objectes de record, com objectes fets de fusta, i sobretot moltes floristeries. He vist els primers bonsais, en estat pur xD Takayama també és una ciutat envoltada de natura i de muntanyes, i per tant els paisatges són molt bonics, quasi de postal. A més, pel mig hi passa un riu, el Miya-gawa, que travessa de punta a punta la ciutat; hi ha diversos ponts on és perfecte fer-hi unes quantes fotos, sobretot al capvespre :) L'ambient, per cert, és molt diferent al de Kyoto, i no només em refereixo al clima que és ...

Ostres, avui sí que actualitzo tard (per a vosaltres tan sols són les sis de la tarda, però aquí ja són la una de la matinada tocades). Tot i així, actualitzo tard per un molt bon motiu, que explicaré més endavant. I bé, tal com diu el títol, ja estic a Takayama, la següent ciutat "base" on m'estaré també una setmana. Em feia una mica de pena abandonar Kyoto, ara que me l'estava coneixent, després de perdre'm per la ciutat no se quantes vegades... de començar a conèixer els llocs on es menjava més bo, i barat... i fins hi tot, els veïns em trobaran a faltar, que em veien sortir cada dia amb la motxilla carregada... Però el viatge ha de continuar... així que, he anat a l'estació de Kyoto, a buscar un Shinkansen cap a Nagoya, la quarta ciutat amb número d'habitants del país. Haig de matisar que el dia ha estat molt dolent, el temps no ha acompanyat gens; ha plogut tota l'estona :( Al arribar a Nagoya, he hagut de fer transbord, doncs a Takayama no hi va ...

Sí!, avui sí que hi he anat xD Tot i que no he pogut agafar el Shinkansen que volia, m'he plantat a Himeji sobre les 10:30. L'atractiu de Himeji, no és cap altra que veure el castell més imponent de tot el país. Es una excursió que apareix quasi obligatòriament a qualsevol guia de viatges. El gran problema és que el castell de Himeji està en obres no sé fins quan, i ja ahir, els dos espanyols que em vag trobar a Teramachi (en Fran i la Gemma) em van recomenar taxativament que no hi anés, que no valia la pena. El cas, és que jo, ja sabia que estava en obres, però Himeji, té altres atractius que poden ser del nostre interès, com Engyoji, un complex de temples situat a una muntanyeta anomenada Shosha, que està molt a prop de Himeji. I és, de fet, el que he anat a veure. Per anar-hi, he hagut d'agafar l'autobús nº8 a la mateixa estació de Himeji, que m'ha portat fins l'última estació del recorregut "Shosha ropeway". El viatge ha costat 260 iens, una mica...

Ja ho sé, ja ho sé, que vaig dir que aniria a Himeji i Okayama, però què voleu que faci, si em desperto a les 10 del matí! I això que tenia el despertador posat, com cada dia, a les 7 del matí, però no l'he sentit, estava tan cansat i tenia tanta son, que ha passat el que ha passat. Per sort, jo sempre tinc un pla B ;) El pla B era ni més ni menys que quedar-se a Kyoto, o si més no, quedar-se a prop de Kyoto. I això és el que he fet. M'he dirigit a l'estació central de Kyoto, que me la començo a conèixer força, i he agafat la Jr Nara line, que em portaria al meu destí: Inari. Però resulta que he agafat un tren, que precisament no hi parava a Inari! He vist amb gran decepció, com el tren hi passava sense aturar-se, què frustrant! Es veu que una mateixa línia té vàries sublínies en funció de les parades que fan... jo he hagut d'agafar precisament, el que no s'aturava a Inari. En fi, quan finalment he arribat a Inari, he hagut de pujar per un carrer i he arribat a l...