Dia 24: Shinjuku
Al igual que ahir, avui el dia no ha acompanyat gaire, la veritat. No ha plogut a bots i barrals com ahir, però un dia fosc i gris, desanima qualsevol a explorar la ciutat. Tot i així, no em podia quedar a l'hotel, així que he decidit anar al centre polític i econòmic de la ciutat: Shinjuku.
Shinjuku no té gaires atractius, l'atractiu en si mateix és el barri, ja que tot el món polític, social, i econòmic, en gran part es reuneix aquí, i no és estrany trobar els millors hotels i els millors restaurants en aquesta zona de la ciutat (tot i que, Tokyo, té altres zones igualment cares).
Per anar-hi, he hagut d'agafar la línia Yamanote de Jr, però no importa quina companyia sigui, ara, ja que el jr pass ja no té validesa, així que puc agafar la línia que vulgui (pagant, eh? xD). Perquè us feu una idea de les dimensions de la xarxa ferroviària de la ciutat, Tokyo té 12 línies de metro, més no se quantes línies de jr locals, més trens bala, més alguna línia privada de trens... Es una xarxa immensa! Les estacions són pobles petits subterranis, sobretot Tokyo, Ueno, i Shinjuku són realment grans. La complexitat de la línia és tal, que ni els propis japonesos s'entenen a vegades amb les tarifes... i per això es van inventar una targeta de prepagament anomenada Suica que permet viatjar en qualsevol mitjà de transport de l'àrea urbana de Tokyo, simplement passant la tarjeta per la màquina. I jo, que no vull haver d'estar comprant bitllets cada dos per tres, he pensat que podria ser útil tenir una targeta d'aquest tipus... Dit i fet! La veritat és que és molt útil.
Bé, he arribat a l'estació de Shinjuku pels volts de migdia, i m'he dirigit a les Oficines del Govern Metropolità de Tokyo, que és un dels símbols de la ciutat; són dues torres de 45 pisos cada una, on es realitzen la majoria de funcions administratives i polítiques de la ciutat. A dins d'aquestes torres també hi ha un punt d'informació turística sobre Tokyo, amb informació abundant sobre la ciutat, mapes... Sembla mentida, portava una setmana a Tokyo i encara no havia anat al punt d'informació xD A més, del citat punt d'informació, les torres tenen al pis 45 un observatori gratuit on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat i és llavors quan un s'adona què és Tokyo xD No ha estat tan impressionant com el de Yokohama perquè hi he anat de dia, amb un cel ensopit, però tot i així, mereix la pena pujar-hi^^
S'acostava l'hora de dinar, i com que Shinjuku està ple de centres comercials, he anat al d'Isetan a menjar en un bon i car restaurant italià; De en tant en tant, un capritxet no fa mal a ningú, i més en termes alimentaris. Més que res, pagues el servei que t'ofereix el personal del restaurant més que el propi menjar, tot i que estava molt, i molt bo :D He acabat de dinar i abans de sortir, he anat a la planta baixa, on feien una exposició sobre... menjar d'Espanya! O sigui, me'n vaig a 12.000 km de casa, arribo a Tokyo, i resulta que em trobo amb una fira sobre menjar espanyol... en fi, com a mínim ha servit per menjar una mica de pernil que feia dies i dies que no en menjava ;) i de pas, he conegut dos espanyols que resideixen al Japó, que òbviament venien productes espanyols, sobretot pernils, xoriços (de menjar, em refereixo xD), algun que altre producte català com un vi del priorat i un cava català que no havia sentit mai: Torelló i quatre coses més...
No he tardat massa a sortir d'aquella frea, i a dirigir-me al Fòrum Pentax, un pis dedicat exclusivament a les càmeres de Pentax, objectius, lents... Fins hi tot podries provar-ne alguna i tot. Ha estat una visita molt ràpida.
Acte seguit, m'he dirigit a Kabukicho, que es troba a dues cantonades de l'estació de Shinjuku. Kabukicho, és el barri vermell de Tokyo, o com a mínim el més famós. Ja us podeu imaginar l'ambient i el tipus de locals que hi ha en aquest barri... la veritat és que la majoria són inaccesibles als estrangers, és un barri dedicat als japonesos, però no deixa de ser sorprendent la quantitat de locals que hi ha, i de com la gent els anuncia, a vegades sense embuts dient clarament què ofereixen xD Qualsevol barri d'aquest tipus a qualsevol lloc és com a mínim un lloc insegur, fins hi tot perillós en segons quines zones... però al Japó, és tot el contrari, pots caminar tranquil·lament sense patir per a res; Si que és cert que alguns t'aturen i amb el seu anglès et diuen què t'ofereixen, però vaja, res més.
Afortunadament, el barri no està dedicat íntegrament al sexe, i a més d'aquests locals, també hi ha molts restaurants i bons (almenys feien bona pinta ;)), sales de videojocs, karaokes, teatres... Es un barri que té una mica de tot, vaja. Es agradable passejar-hi de nit, amb tots els llums de neó... m'ha agradat, potser hi tornaré que també he vist algun pub amb bona música que té pinta d'estar bé^^
Finalment he anat a sopar a l'estació, en un restaurant més normalet que el del migdia, i també molt bo. El que és sorprenent és que per primera vegada en tot el viatge, avui no he menjat ni arròs ni fideus... ja tocava! Mira que m'hi he acostumat a menjar-ne... però després de lo d'ahir amb dos plats de soba idèntics... avui havia de canviar per força xD
Shinjuku no té gaires atractius, l'atractiu en si mateix és el barri, ja que tot el món polític, social, i econòmic, en gran part es reuneix aquí, i no és estrany trobar els millors hotels i els millors restaurants en aquesta zona de la ciutat (tot i que, Tokyo, té altres zones igualment cares).
Per anar-hi, he hagut d'agafar la línia Yamanote de Jr, però no importa quina companyia sigui, ara, ja que el jr pass ja no té validesa, així que puc agafar la línia que vulgui (pagant, eh? xD). Perquè us feu una idea de les dimensions de la xarxa ferroviària de la ciutat, Tokyo té 12 línies de metro, més no se quantes línies de jr locals, més trens bala, més alguna línia privada de trens... Es una xarxa immensa! Les estacions són pobles petits subterranis, sobretot Tokyo, Ueno, i Shinjuku són realment grans. La complexitat de la línia és tal, que ni els propis japonesos s'entenen a vegades amb les tarifes... i per això es van inventar una targeta de prepagament anomenada Suica que permet viatjar en qualsevol mitjà de transport de l'àrea urbana de Tokyo, simplement passant la tarjeta per la màquina. I jo, que no vull haver d'estar comprant bitllets cada dos per tres, he pensat que podria ser útil tenir una targeta d'aquest tipus... Dit i fet! La veritat és que és molt útil.
Bé, he arribat a l'estació de Shinjuku pels volts de migdia, i m'he dirigit a les Oficines del Govern Metropolità de Tokyo, que és un dels símbols de la ciutat; són dues torres de 45 pisos cada una, on es realitzen la majoria de funcions administratives i polítiques de la ciutat. A dins d'aquestes torres també hi ha un punt d'informació turística sobre Tokyo, amb informació abundant sobre la ciutat, mapes... Sembla mentida, portava una setmana a Tokyo i encara no havia anat al punt d'informació xD A més, del citat punt d'informació, les torres tenen al pis 45 un observatori gratuit on es poden contemplar unes vistes privilegiades de la ciutat i és llavors quan un s'adona què és Tokyo xD No ha estat tan impressionant com el de Yokohama perquè hi he anat de dia, amb un cel ensopit, però tot i així, mereix la pena pujar-hi^^
S'acostava l'hora de dinar, i com que Shinjuku està ple de centres comercials, he anat al d'Isetan a menjar en un bon i car restaurant italià; De en tant en tant, un capritxet no fa mal a ningú, i més en termes alimentaris. Més que res, pagues el servei que t'ofereix el personal del restaurant més que el propi menjar, tot i que estava molt, i molt bo :D He acabat de dinar i abans de sortir, he anat a la planta baixa, on feien una exposició sobre... menjar d'Espanya! O sigui, me'n vaig a 12.000 km de casa, arribo a Tokyo, i resulta que em trobo amb una fira sobre menjar espanyol... en fi, com a mínim ha servit per menjar una mica de pernil que feia dies i dies que no en menjava ;) i de pas, he conegut dos espanyols que resideixen al Japó, que òbviament venien productes espanyols, sobretot pernils, xoriços (de menjar, em refereixo xD), algun que altre producte català com un vi del priorat i un cava català que no havia sentit mai: Torelló i quatre coses més...
No he tardat massa a sortir d'aquella frea, i a dirigir-me al Fòrum Pentax, un pis dedicat exclusivament a les càmeres de Pentax, objectius, lents... Fins hi tot podries provar-ne alguna i tot. Ha estat una visita molt ràpida.
Acte seguit, m'he dirigit a Kabukicho, que es troba a dues cantonades de l'estació de Shinjuku. Kabukicho, és el barri vermell de Tokyo, o com a mínim el més famós. Ja us podeu imaginar l'ambient i el tipus de locals que hi ha en aquest barri... la veritat és que la majoria són inaccesibles als estrangers, és un barri dedicat als japonesos, però no deixa de ser sorprendent la quantitat de locals que hi ha, i de com la gent els anuncia, a vegades sense embuts dient clarament què ofereixen xD Qualsevol barri d'aquest tipus a qualsevol lloc és com a mínim un lloc insegur, fins hi tot perillós en segons quines zones... però al Japó, és tot el contrari, pots caminar tranquil·lament sense patir per a res; Si que és cert que alguns t'aturen i amb el seu anglès et diuen què t'ofereixen, però vaja, res més.
Afortunadament, el barri no està dedicat íntegrament al sexe, i a més d'aquests locals, també hi ha molts restaurants i bons (almenys feien bona pinta ;)), sales de videojocs, karaokes, teatres... Es un barri que té una mica de tot, vaja. Es agradable passejar-hi de nit, amb tots els llums de neó... m'ha agradat, potser hi tornaré que també he vist algun pub amb bona música que té pinta d'estar bé^^
Finalment he anat a sopar a l'estació, en un restaurant més normalet que el del migdia, i també molt bo. El que és sorprenent és que per primera vegada en tot el viatge, avui no he menjat ni arròs ni fideus... ja tocava! Mira que m'hi he acostumat a menjar-ne... però després de lo d'ahir amb dos plats de soba idèntics... avui havia de canviar per força xD
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada