Dia 3: Hiroshima i Miyajima
Avui és el primer dia que he sortit de la ciutat, i no he anat a qualsevol lloc, si no, a Hiroshima, ciutat mundialment coneguda per tenir l'horrible honor de ser la primera ciutat destruïda per la bomba atòmica, o més coneguda com "little boy".
Per anar-hi, he hagut d'agafar el tren bala japonès, pels amics "Shinkansen" a l'estació de Kyoto. Com que porto el Japan Rail Pass, no he tingut problemes i he pogut passar "sense pagar" més que res, perquè el bitllet ja estava pagat abans de viatjar al Japó xD. El tren bala, és una meravella, no només per la comoditat dels seus seients, la informació en anglès (que s'agraeix després de tant llegir Kanji, un es desespera) o la puntualitat del servei (penseu que durant els 40 anys de vida de la línia shinkansen, s'han acumulat tan sols 18s, increïble), si nó també per la seva velocitat, ja que el viatge amb prou feines ha durat 2 hores (jo diria una mica menys).
Bé, amb tot, m'he plantat a l'estació d'Hiroshima sobre les 10 del matí, i abans que res, he esmorzat. Curiosament el mateix d'ahir, un "hot-dog" sense salsa, que ja m'han entès. En acabar, he anat a trobar l'oficina de Turisme, necessitava un mapa de la ciutat perquè el meu estava a l'ordinador.... però ha costat de trobar la maleïda oficina, potser he estat mitja-hora donant voltes per allà xD. En fi, que amb el mapa en mà, he pogut identificar les zones de visita i el transport a elegir: Tramvia. El problema és que l'estació de tramvies no estava a l'estació de tren, i vinga, perdre més temps buscant-la, sense èxit per cert, sort d'una noia, que no s'ha conformat en dir-me on estava l'estació de tramvies, si nó que m'hi ha acompanyat i tot! Si una cosa tenen els japonesos és l'amabilitat, mai et diran que no, o gairebé mai.
Un cop a l'estació, he buscat el número 5 que em duia a la primera parada d'avui: Una biblioteca de manga, que jo esperava molt més, la veritat. Només se salva perquè la seva ubicació està just al centre d'un gran parc (hijiyama-koen) on he pogut gaudir d'unes vistes úniques sobre Hiroshima. La veritat, ningú ho diria que va ser destruïda, fa 60 anys. En fi, com que aquell parc no donava més de si, he tornat cap a l'estació dels tramvies i pel camí m'he aturat a comprar una nova carpeta, perquè la que em vaig endur, ja estava feta pols, de fet l'he jubilada, ja xD M'ha atès un home molt simpàtic, que estava preocupat perquè no trobava carpetes (tal i com les entenem nosaltres) però al final m'he quedat amb una cosa semblant, i més gran, que m'anirà bé per posar tots els papers que vaig recollint, que no són pocs.
La següent parada era ni més ni menys que Genbaku Dome-mae, un símbol d'Hiroshima, vaja. Es un dels pocs edificis que va quedar en peu després del llançament de la "little boy", i és molt famós per la cúpula que va quedar en peu (però no intacte, perquè la resta està molt destrossat). El Genbaku forma part dels monuments que hi ha al parc de la pau, una immensa plaça ajardinada, on es poden trobar altres monuments dedicats a la pau, i sobretot el cenotafi, i la flama, que continuarà encesa mentre hi hagi armes nuclears. El més famós, segurament, però, és el museu dedicat exclusivament sobre la bomba atòmica que es troba al mateix parc. Un museu molt, molt recomenable, tothom l'hauria d'anar a veure perquè t'explica sense fissures, ni tabús, la realitat i l'horror del que va significar la bomba atòmica. Tracta tots els temes, des de com està construïda i com funciona una bomba d'aquest tipus, passant pels problemes que comporta la radiació, la pluja àcida etc... fins al testimoni directe d'alguns supervivents. Algunes imatges són molt impactants. Val a dir, també, que al mateix temps que el museu intenta sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, no deixa de crítica la postura dels EUA, en tot aquest assumpte... Es el que més m'ha agradat d'Hiroshima, amb escreix.
Al sortir del parc m'he trobat amb una altra parelleta d'espanyols, en aquest cas eren catalans, de barcelona. El món es un mocador, a vegades.
M'he quedat a dinar per Hiroshima, perquè la veritat és que el museu hi havia molt de material, i m'he entretingut bastant, però he tingut temps d'anar a la següent parada d'avui: Miyajima.
Miyajima, és una illa, antigament sagrada, que està molt a prop d'Hiroshima. Està considerada una de les 3 meravelles de Japó, i, sens dubte, és un dels llocs més famosos i fotografiats del món. Per anar-hi he hagut de travessar tot Hiroshima, amb un tramvia que estava ple, però ple de debò, he tardat 68 minuts a arribar a la meva destinació: Miyajima-guchi. Pel camí, he parlat amb una japonesa molt simpàtica que m'ha clissat de seguida que estava perdut xD Es la conversa més llarga que he tingut amb un natiu a excepció de la recepcionista de l'hotel, a més parlava francament bé l'anglès; ens hem entès molt bé :P
Bé, per anar a Miyajima, haig d'agafar un ferry, que ja està cobert pel Japan Rail Pass. Dura uns 10 minuts i et deixa just al davant del santuari d'Itsukushima, considerat patrimoni de la UNESCO. Com que he arribat una mica tard, les botigues ja estaven tancades però això no ha evitat que em passejés per la illa, i em trobés amb uns animals ben curiosos: cèrvols! Sí, sí, i viuen al poble com si res, són sagrats. Bé, i no només sagrsats, són uns golafres! I s'ho mengen tot, i quan dic tot, és tot! Fins hi tot, en el full informatiu ja t'adverteixen del perill d'aquests animals... jo mentre estava fent fotos, m'han agafat la bossa on tenia l'altre càmera, la guia, i la carpeta, doncs s'estaven menjant la carpeta! Sort que només ha estat un moment, però m'han dit que s'han arribat a menjar peces de roba... s'ha d'anar molt en compte!
A part d'aquests petits incidents, la illa és molt maca i sobretot la porta flotant del Santuari d'Itsukushima, és... genial! A més, he arribat en un moment en què el sol s'estava ponent i m'han quedat unes fotos realment molt guapes; segurament seran de les millors del viatge^^
En fi, quan he acabat de fer fotos, he tornat a ciutat i he agafat un tren cap a Kyoto, he arribat molt tard i em pensava que ja no podria sopar... sort que a prop de l'estació encara queden restaurants que no tanquen fins tard :)
Per anar-hi, he hagut d'agafar el tren bala japonès, pels amics "Shinkansen" a l'estació de Kyoto. Com que porto el Japan Rail Pass, no he tingut problemes i he pogut passar "sense pagar" més que res, perquè el bitllet ja estava pagat abans de viatjar al Japó xD. El tren bala, és una meravella, no només per la comoditat dels seus seients, la informació en anglès (que s'agraeix després de tant llegir Kanji, un es desespera) o la puntualitat del servei (penseu que durant els 40 anys de vida de la línia shinkansen, s'han acumulat tan sols 18s, increïble), si nó també per la seva velocitat, ja que el viatge amb prou feines ha durat 2 hores (jo diria una mica menys).
Bé, amb tot, m'he plantat a l'estació d'Hiroshima sobre les 10 del matí, i abans que res, he esmorzat. Curiosament el mateix d'ahir, un "hot-dog" sense salsa, que ja m'han entès. En acabar, he anat a trobar l'oficina de Turisme, necessitava un mapa de la ciutat perquè el meu estava a l'ordinador.... però ha costat de trobar la maleïda oficina, potser he estat mitja-hora donant voltes per allà xD. En fi, que amb el mapa en mà, he pogut identificar les zones de visita i el transport a elegir: Tramvia. El problema és que l'estació de tramvies no estava a l'estació de tren, i vinga, perdre més temps buscant-la, sense èxit per cert, sort d'una noia, que no s'ha conformat en dir-me on estava l'estació de tramvies, si nó que m'hi ha acompanyat i tot! Si una cosa tenen els japonesos és l'amabilitat, mai et diran que no, o gairebé mai.
Un cop a l'estació, he buscat el número 5 que em duia a la primera parada d'avui: Una biblioteca de manga, que jo esperava molt més, la veritat. Només se salva perquè la seva ubicació està just al centre d'un gran parc (hijiyama-koen) on he pogut gaudir d'unes vistes úniques sobre Hiroshima. La veritat, ningú ho diria que va ser destruïda, fa 60 anys. En fi, com que aquell parc no donava més de si, he tornat cap a l'estació dels tramvies i pel camí m'he aturat a comprar una nova carpeta, perquè la que em vaig endur, ja estava feta pols, de fet l'he jubilada, ja xD M'ha atès un home molt simpàtic, que estava preocupat perquè no trobava carpetes (tal i com les entenem nosaltres) però al final m'he quedat amb una cosa semblant, i més gran, que m'anirà bé per posar tots els papers que vaig recollint, que no són pocs.
La següent parada era ni més ni menys que Genbaku Dome-mae, un símbol d'Hiroshima, vaja. Es un dels pocs edificis que va quedar en peu després del llançament de la "little boy", i és molt famós per la cúpula que va quedar en peu (però no intacte, perquè la resta està molt destrossat). El Genbaku forma part dels monuments que hi ha al parc de la pau, una immensa plaça ajardinada, on es poden trobar altres monuments dedicats a la pau, i sobretot el cenotafi, i la flama, que continuarà encesa mentre hi hagi armes nuclears. El més famós, segurament, però, és el museu dedicat exclusivament sobre la bomba atòmica que es troba al mateix parc. Un museu molt, molt recomenable, tothom l'hauria d'anar a veure perquè t'explica sense fissures, ni tabús, la realitat i l'horror del que va significar la bomba atòmica. Tracta tots els temes, des de com està construïda i com funciona una bomba d'aquest tipus, passant pels problemes que comporta la radiació, la pluja àcida etc... fins al testimoni directe d'alguns supervivents. Algunes imatges són molt impactants. Val a dir, també, que al mateix temps que el museu intenta sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, no deixa de crítica la postura dels EUA, en tot aquest assumpte... Es el que més m'ha agradat d'Hiroshima, amb escreix.
Al sortir del parc m'he trobat amb una altra parelleta d'espanyols, en aquest cas eren catalans, de barcelona. El món es un mocador, a vegades.
M'he quedat a dinar per Hiroshima, perquè la veritat és que el museu hi havia molt de material, i m'he entretingut bastant, però he tingut temps d'anar a la següent parada d'avui: Miyajima.
Miyajima, és una illa, antigament sagrada, que està molt a prop d'Hiroshima. Està considerada una de les 3 meravelles de Japó, i, sens dubte, és un dels llocs més famosos i fotografiats del món. Per anar-hi he hagut de travessar tot Hiroshima, amb un tramvia que estava ple, però ple de debò, he tardat 68 minuts a arribar a la meva destinació: Miyajima-guchi. Pel camí, he parlat amb una japonesa molt simpàtica que m'ha clissat de seguida que estava perdut xD Es la conversa més llarga que he tingut amb un natiu a excepció de la recepcionista de l'hotel, a més parlava francament bé l'anglès; ens hem entès molt bé :P
Bé, per anar a Miyajima, haig d'agafar un ferry, que ja està cobert pel Japan Rail Pass. Dura uns 10 minuts i et deixa just al davant del santuari d'Itsukushima, considerat patrimoni de la UNESCO. Com que he arribat una mica tard, les botigues ja estaven tancades però això no ha evitat que em passejés per la illa, i em trobés amb uns animals ben curiosos: cèrvols! Sí, sí, i viuen al poble com si res, són sagrats. Bé, i no només sagrsats, són uns golafres! I s'ho mengen tot, i quan dic tot, és tot! Fins hi tot, en el full informatiu ja t'adverteixen del perill d'aquests animals... jo mentre estava fent fotos, m'han agafat la bossa on tenia l'altre càmera, la guia, i la carpeta, doncs s'estaven menjant la carpeta! Sort que només ha estat un moment, però m'han dit que s'han arribat a menjar peces de roba... s'ha d'anar molt en compte!
A part d'aquests petits incidents, la illa és molt maca i sobretot la porta flotant del Santuari d'Itsukushima, és... genial! A més, he arribat en un moment en què el sol s'estava ponent i m'han quedat unes fotos realment molt guapes; segurament seran de les millors del viatge^^
En fi, quan he acabat de fer fotos, he tornat a ciutat i he agafat un tren cap a Kyoto, he arribat molt tard i em pensava que ja no podria sopar... sort que a prop de l'estació encara queden restaurants que no tanquen fins tard :)
Vaig a dormir!, Demà més!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada