Dia 18: Shibuya
No, no he anat a Nikko ni a Kamakura xD La raó és ben senzilla; m'han canviat d'habitació, i és clar he hagut de tornar a fer maletes i tota la pesca i esperar que la meva nova habitació estigués lliure. O sigui, he perdut pràcticament tot el matí!
He dinat per Asakusa, i després m'he dirigit a Shibuya, un dels barris amb més marxa de Tokyo, i on es respira un ambient molt, molt juvenil. La mitjana d'edat de la gent que he vist avui, no supera els 30 anys! Per anar-hi he agafat la Yamanote Line, a Ueno, i el tren anava ple a vessar; molta, molta gent hi havia al tren. Jo he tingut sort, i m'he pogut assentar a la tercera parada o així, però el tren fa venir son, i... he perdut la parada xD Els japonesos, com que ja estan acostumats es desperten a la parada que els toca, però jo, m'he adormit literalment xD
En fi, he arribat a Shibuya i no he tingut problemes per sortir, bàsicament perquè tota la gentada que hi havia, anava al mateix lloc xD El que passa que he sortit per la sortida que no tocava, i sort d'una noia que m'ha vist més perdut que en Ryoga i m'ha indicat la sortida "bona" de Shibuya, la que dóna a la famosa estatua de Hachiko, i la cruïlla més famosa de Japó, on cada cop que es posa verd el semàfor, una allau humana (literalment) la travessa. Es impressionant, posa els pèls de gallina, i és que ni les rambles ho superen això.
L'estatua de Hachiko, és un altre símbol del barri, que s'ha convertit en punt de referència on milers de persones es reuneixen cada dia. La història de Hachiko es molt conmovedora. Hachiko, era un gós que va ser adoptat per un professior de la Universitat de Tokyo, i com que aquest anava a treballar, el gos l'acompanyava fins a l'estació de Shibuya, i l'esperava fins que tornava. Així ho va fer durant molts anys, pero un bon dia, el professor va tenir un atac cardíac, i no va tornar... el gós, però, va continuar esperant el seu amo, durant 10 anys! Fins que va morir, és clar... El cas, és que la història va impactar molt a la gent de Shibuya, que en honor al gós, i a la seva lleialtat, van col·locar-hi una estatua, més o menys al lloc on el gós solia esperar al professor. Només li he pogut fer quatre fotos, perquè hi havia molta gent!
Shibuya, a part d'aquests atractius, té moltes botigues, molts restaurants, i moltes discoteques i bars. Pots trobar pràcticament de tot, això sí, la gentada és monumental, has d'anar donant passets per les grans avingudes. He passat la tarda mirant botigues, i passejant per la zona fent temps per anar a sopar^^ Volia anar a un pub on feien actuacions en directe, i que segons la guia, estava obert... Doncs no! No estava obert, i com que el meu hotel té toc de queda he decidit tornar, a veure si un altre dia tinc més sort ;)
He dinat per Asakusa, i després m'he dirigit a Shibuya, un dels barris amb més marxa de Tokyo, i on es respira un ambient molt, molt juvenil. La mitjana d'edat de la gent que he vist avui, no supera els 30 anys! Per anar-hi he agafat la Yamanote Line, a Ueno, i el tren anava ple a vessar; molta, molta gent hi havia al tren. Jo he tingut sort, i m'he pogut assentar a la tercera parada o així, però el tren fa venir son, i... he perdut la parada xD Els japonesos, com que ja estan acostumats es desperten a la parada que els toca, però jo, m'he adormit literalment xD
En fi, he arribat a Shibuya i no he tingut problemes per sortir, bàsicament perquè tota la gentada que hi havia, anava al mateix lloc xD El que passa que he sortit per la sortida que no tocava, i sort d'una noia que m'ha vist més perdut que en Ryoga i m'ha indicat la sortida "bona" de Shibuya, la que dóna a la famosa estatua de Hachiko, i la cruïlla més famosa de Japó, on cada cop que es posa verd el semàfor, una allau humana (literalment) la travessa. Es impressionant, posa els pèls de gallina, i és que ni les rambles ho superen això.
L'estatua de Hachiko, és un altre símbol del barri, que s'ha convertit en punt de referència on milers de persones es reuneixen cada dia. La història de Hachiko es molt conmovedora. Hachiko, era un gós que va ser adoptat per un professior de la Universitat de Tokyo, i com que aquest anava a treballar, el gos l'acompanyava fins a l'estació de Shibuya, i l'esperava fins que tornava. Així ho va fer durant molts anys, pero un bon dia, el professor va tenir un atac cardíac, i no va tornar... el gós, però, va continuar esperant el seu amo, durant 10 anys! Fins que va morir, és clar... El cas, és que la història va impactar molt a la gent de Shibuya, que en honor al gós, i a la seva lleialtat, van col·locar-hi una estatua, més o menys al lloc on el gós solia esperar al professor. Només li he pogut fer quatre fotos, perquè hi havia molta gent!
Shibuya, a part d'aquests atractius, té moltes botigues, molts restaurants, i moltes discoteques i bars. Pots trobar pràcticament de tot, això sí, la gentada és monumental, has d'anar donant passets per les grans avingudes. He passat la tarda mirant botigues, i passejant per la zona fent temps per anar a sopar^^ Volia anar a un pub on feien actuacions en directe, i que segons la guia, estava obert... Doncs no! No estava obert, i com que el meu hotel té toc de queda he decidit tornar, a veure si un altre dia tinc més sort ;)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada