Dia 1: Adéu, Barcelona, hola, Kyoto
Abans de començar el relat, només faré un incís, a la meva situació actual: Estic a Kyoto a l'allotjament previst, però per arribar-hi, han passat una sèrie de coses que són dignes de menció.
Primer, demostrar una vegada més que sóc una persona despistada deixant-me a casa el disc dur portàtil contenedor de tota la informació referent al viatge (com ara plànnings, per exemple), ja us podeu imaginar quan ho vaig saber com estava.... sort que internet fa miracles.
Respecte al vol amb Alitalia no tinc queixes remarcables, sobretot amb el vol Barcelona-Roma, on fins hi tot vam arribar més d'hora del previst. A Barcelona mateix, em van donar la tarjeta d'embarcament d'Osaka, ja que tant l'anada com la tornada la faré amb ells.
Recordeu que tenia 6h d'escala i que tenia previst anar a Roma? Doncs al final, no hi vaig anar, i és que havia de passar com a mínim dos cops per controls i no vaig voler arriscar-me, així que em vaig quedar 6h voltant per l'Aeroport, mirant sobretot els preus desorbitats de les coses (per dir-vos que el meu esmorzar va consistir en dos ous i 3 talls de bacon, i sumar-ne 5,90 euros...
En fi, tret d'això... l'estada a Roma, va anar bé, però és avorrit matar el temps 6 vwgades, ho dic molt seriosament.... clar que, no hi ha ni punt de comparació amb les 12h de vol fins a Osaka, va ser una mica bèstia, la veritat. I, total pel que vaig fer....intentar dormir, menjar, i sobretot veure pel·lícules, com la de Lord of The Rings en anglès, i Avatar amb doblatge hispanoamericà, que millor no en parlem...
A l'arribada a Osaka (amb retard, per cert), ens van fer anar a Immigració per controlar-nos i fitxar-nos.... jo com sempre mig despistat vaig equivocar-me i vaig haver de reescriure el paperet que et donen a l'avió... res important, tot s'ha de dir. Quan em van prendre les dades dictalars, i la dels ulls, vaig poder anar a buscar la maleta! Tenia por que la maleta s'hagués quedat a Roma... però no, va arribar! Va tardar bastant, però (s'ha de tenir en compte que l'avió és grandiós, hi caben 291 persones).
Mentre descansava una mica del viatge a l'avió a Osaka, vaig decidir comprovar també si la targeta pot treure calers, i en principi no en vaig tenir cap, és un bon senyal, aquest^^
Al final em vaig cansar d'estar a l'Aeroport i vaig fer un pensament per anar tirant cap a Kyoto! Aquí sí, vaig començar a topar-me amb els problemes idiomàtics que tant sospitava, no m'acabaven d'entendre i jo a ells... menys, finalment aconsegueixo treure un bitllet que em portarà a Kyoto per 3.000 iens, 3.000! Això realment són diners per un simple viatge en tren... però és que el trajecte va durar més d'una hora, així que és comprensible que costi el que costa. De fet, perquè us feu una idea, va tardar més de 40 minuts a recórrer Osaka, la segona ciutat més gran del país... i això de gran queda curt, em sembla! La ciutat és enorme! I uns gratacels que fan por... realment és una cosa increible.
Vaig arribar a Kyoto sobre les 14:30h i vaig decidir fer rumb cap al meu destí sense gaire complicació, en 15 minuts ja l'havia trobat^^ Vaig anar a parlar amb la recepcionista, (una noia molt guapa, per cert, i que a més portava quimono) que no sé la paciciència que ha hagut de tenir en mi, pobre dona, tot el que deia m'ho havia de repetir perquè no m'enterava, però s'ha portat molt bé :) Això si, m'ha demanat que pagués en efectiu la meva estada al Ikoi-no-ie, amb la qual cosa, la suma és de 33.000 iens, gastats ja el primer dia xD. Després d'explicar-me tot i més sobre el local, i jo assentint el cap sense enterar-me'n gaire, he decidit cambiar-me de roba perquè fa una calor horrible, molt enganxosa i sufocant: 36º s'han regisatrat.... i jo anant amb pantalons llargs si és que... sort que a l'habitació tinc aire acondicionat^^.
Volia anar a visitar una mica la zona de l'hotel, però abans he preferit anar a dinar, que ja tocava. He menjat una cosa ràpida perquè ja es feia tard, però molt bó. En acabat he començat visitant el temple que tinc més a prop l'Higashi Honganji, un edifici budista reconstruït l'any 1895, bastant interessant, llàstima que no m'hagin deixat fer-hi fotos a dins. Després tocava un parc que està a prop, el Shosei-en, però quan hi he anat ja estava tancat, així que m'he dirigit a l'altre temple que tenia a prop, el Nishi Honganji, que també estava tancat... (es veu que tanquen d'hora aquesta gent). Al final he decidit passar la tarda a l'Estació de Kyoto, un edifici ja de per si molt singular per les seves formes futuristes i que té ni més ni menys que 15 plantes! plenes de restaurants, roba.... i estava força ple! Els japonesos (o més aviat les, perquè la majoria eren del sector femení) són bastant consumistes, els hi agrada comprar i comprar.... jo he aprofitat per validar el meu JR pass, i després com que s'ha anat fent fosc, he pujat fins l'últim pis on hi ha un mirador de la ciutat... quines vistes! i la Torre de Kyoto, que està al davant, estava totalment il·luminada, com comprendreu no m'he pogut estar de llançar unes quantes fotos... finalment m'he quedat a sopar en un restaurant de l'estació, i realment estava molt bo, no m'ha sortit tan barat com el migdia, però.
I per avui, ja està, que vull anar a dormir!
Primer, demostrar una vegada més que sóc una persona despistada deixant-me a casa el disc dur portàtil contenedor de tota la informació referent al viatge (com ara plànnings, per exemple), ja us podeu imaginar quan ho vaig saber com estava.... sort que internet fa miracles.
Respecte al vol amb Alitalia no tinc queixes remarcables, sobretot amb el vol Barcelona-Roma, on fins hi tot vam arribar més d'hora del previst. A Barcelona mateix, em van donar la tarjeta d'embarcament d'Osaka, ja que tant l'anada com la tornada la faré amb ells.
Recordeu que tenia 6h d'escala i que tenia previst anar a Roma? Doncs al final, no hi vaig anar, i és que havia de passar com a mínim dos cops per controls i no vaig voler arriscar-me, així que em vaig quedar 6h voltant per l'Aeroport, mirant sobretot els preus desorbitats de les coses (per dir-vos que el meu esmorzar va consistir en dos ous i 3 talls de bacon, i sumar-ne 5,90 euros...
En fi, tret d'això... l'estada a Roma, va anar bé, però és avorrit matar el temps 6 vwgades, ho dic molt seriosament.... clar que, no hi ha ni punt de comparació amb les 12h de vol fins a Osaka, va ser una mica bèstia, la veritat. I, total pel que vaig fer....intentar dormir, menjar, i sobretot veure pel·lícules, com la de Lord of The Rings en anglès, i Avatar amb doblatge hispanoamericà, que millor no en parlem...
A l'arribada a Osaka (amb retard, per cert), ens van fer anar a Immigració per controlar-nos i fitxar-nos.... jo com sempre mig despistat vaig equivocar-me i vaig haver de reescriure el paperet que et donen a l'avió... res important, tot s'ha de dir. Quan em van prendre les dades dictalars, i la dels ulls, vaig poder anar a buscar la maleta! Tenia por que la maleta s'hagués quedat a Roma... però no, va arribar! Va tardar bastant, però (s'ha de tenir en compte que l'avió és grandiós, hi caben 291 persones).
Mentre descansava una mica del viatge a l'avió a Osaka, vaig decidir comprovar també si la targeta pot treure calers, i en principi no en vaig tenir cap, és un bon senyal, aquest^^
Al final em vaig cansar d'estar a l'Aeroport i vaig fer un pensament per anar tirant cap a Kyoto! Aquí sí, vaig començar a topar-me amb els problemes idiomàtics que tant sospitava, no m'acabaven d'entendre i jo a ells... menys, finalment aconsegueixo treure un bitllet que em portarà a Kyoto per 3.000 iens, 3.000! Això realment són diners per un simple viatge en tren... però és que el trajecte va durar més d'una hora, així que és comprensible que costi el que costa. De fet, perquè us feu una idea, va tardar més de 40 minuts a recórrer Osaka, la segona ciutat més gran del país... i això de gran queda curt, em sembla! La ciutat és enorme! I uns gratacels que fan por... realment és una cosa increible.
Vaig arribar a Kyoto sobre les 14:30h i vaig decidir fer rumb cap al meu destí sense gaire complicació, en 15 minuts ja l'havia trobat^^ Vaig anar a parlar amb la recepcionista, (una noia molt guapa, per cert, i que a més portava quimono) que no sé la paciciència que ha hagut de tenir en mi, pobre dona, tot el que deia m'ho havia de repetir perquè no m'enterava, però s'ha portat molt bé :) Això si, m'ha demanat que pagués en efectiu la meva estada al Ikoi-no-ie, amb la qual cosa, la suma és de 33.000 iens, gastats ja el primer dia xD. Després d'explicar-me tot i més sobre el local, i jo assentint el cap sense enterar-me'n gaire, he decidit cambiar-me de roba perquè fa una calor horrible, molt enganxosa i sufocant: 36º s'han regisatrat.... i jo anant amb pantalons llargs si és que... sort que a l'habitació tinc aire acondicionat^^.
Volia anar a visitar una mica la zona de l'hotel, però abans he preferit anar a dinar, que ja tocava. He menjat una cosa ràpida perquè ja es feia tard, però molt bó. En acabat he començat visitant el temple que tinc més a prop l'Higashi Honganji, un edifici budista reconstruït l'any 1895, bastant interessant, llàstima que no m'hagin deixat fer-hi fotos a dins. Després tocava un parc que està a prop, el Shosei-en, però quan hi he anat ja estava tancat, així que m'he dirigit a l'altre temple que tenia a prop, el Nishi Honganji, que també estava tancat... (es veu que tanquen d'hora aquesta gent). Al final he decidit passar la tarda a l'Estació de Kyoto, un edifici ja de per si molt singular per les seves formes futuristes i que té ni més ni menys que 15 plantes! plenes de restaurants, roba.... i estava força ple! Els japonesos (o més aviat les, perquè la majoria eren del sector femení) són bastant consumistes, els hi agrada comprar i comprar.... jo he aprofitat per validar el meu JR pass, i després com que s'ha anat fent fosc, he pujat fins l'últim pis on hi ha un mirador de la ciutat... quines vistes! i la Torre de Kyoto, que està al davant, estava totalment il·luminada, com comprendreu no m'he pogut estar de llançar unes quantes fotos... finalment m'he quedat a sopar en un restaurant de l'estació, i realment estava molt bo, no m'ha sortit tan barat com el migdia, però.
I per avui, ja està, que vull anar a dormir!
Xavi,
ResponEliminaets un desastre. Però et seguim tenint enveja.
Compte amb les noies, en el primer post ja són les protagonistes del relat. Calma...
Salutacions de tots els freaks de Mola !
Bon Viatge
Déu meu, que despistat que ets xDD :___D En fi, pos m'alegro que almenys hagis pogut recuperar la informació del viatge :__D
ResponEliminaI veig que has acabat com jo mirant pelis en anglè si en latinoamericano a l'avió xDD
I la noia de recepció en quin idioma et parlava? xD Bufff :_D Weno almenys ten vas ensortint com pots xDD
Veig també que ja comences a patir les hores que tanquen els temples xD T_TU Almenys ha spogut veure l'estació, que és realment impressionant, sí :P (i jo també vaig anar al mirador de l'estació :D)
~~
Espero que sigui enveja sana, per això, eh? Quedarà un reportatge una mica estrany... veurem què es pot aprofitar xD
ResponEliminaEn efecte, Fuantei, sóc un despistat xD Hauries d'haver vist la cara que vaig posar xD
Sí, vaig acabar mirant pel·lícules, però veure Avatar en hispanoamericà, és insofrible, ho sento xD Mai més!
La noia de recepció em parlava amb anglès, però acabava d'arribar i estava empanat, en plan: Què collons m'està dient? xD Sort que tenien una guia de les normes de l'hotel en castellà...
Doncs jo ja em podia queixar dels horaris a Kyoto, eh? A Takayama, és encara pitjor xD i cada cop em veig obligat a sopar més d'hora...
En fi, gràcies als dos per a deixar comentaris^^