Dia 10: Takayama
Avui m'he llevat relativament d'hora per anar a passejar pel mercat matinal de Jinya-mae, on bàsicament venen productes alimentaris i alguns "souvenirs" com els Saru-bobo, que són una espècie de nina/nino, de colors diferent, i de tamanys diferents. Podríem dir que és un dels símbols de Takayama, ja que a cada botiga n'hi ha com a mínim una prestatgeria plena. Els saru-bobo, representen les nines i els juguets que les famílies de segles passats elaboraven pels nens, en èpoques de crisi.
Just davant del mercat, hi ha el que va ser un dels últims edificis del clan Tokugawa, el Takayama-Jinya. Els tokugawa van ser una poderosa familia que va governar el país durant una bona temporada, tenien residències repartides per a tot el país, i existeixen alguns mausoleus al seu nom.
Tot i pagar 420 iens per entrar la visita m'ha agradat per diferents motius: En primer lloc, perquè la visita és completa, vull dir que, no m'han ensenyat l'edifici, i apa, adéu siau, si no que hi ha tot un recorregut per les diferents sales, i està realment bé. En segon lloc, perquè m'han deixat fer fotos/vídeo en la majoria de sales, cosa que s'agraeix si tenim en compte la quantitat de temples i edificis en el que no m'han deixat fer fotos i vídeos. En tercer lloc, perquè he pogut veure dues sales molt, molt guais; La primera, una sala dedicada a guardar els impostos que el senyor feudal recollia, en aquest cas, eren sacs d'arròs (encara hi eren allà, els sacs d'arròs). L'altra, era una sala de tortura per als presoners i pels sospitosos, molt impactant (no pas per les eines o estructures que hi havia, si no per les imatges, bastant clarificadores). En definitiva, una visita ben empleada, està tot gravat :P
Per la tarda, he anat a donar una volta per Higashiyama, on he vist un cementari típic japonès, bastant gran, que estava al costat d'un temple al qual només he visitat per sobre (estava tancat, i estava bastant destartalat, aquell temple xD).
En acabar, he decidit donar una altra volta per les botigues de records, i bàsicament a passejar un rato més pel centre, fent estona per anar a sopar. He anat al mateix lloc que vaig anar dimecres (a veure si em trobava amb la Rena i la Miyuki), i clar, els cambrers ja em coneixen de sobres, de l'altra nit xD). Les dues japoneses no hi eren, però això no ha impedit menjar bé, en un ambient cordial, i parlant amb els diferents cambrers. De fet, un d'ells, m'ha dit que el seu oncle té un restaurant espanyol a Tokyo, i m'ha donat una tarjeta perquè li faci una visita ;) Ho farem, per descomptat^^.
Una curiositat, i de la qual no m'esperava tant, és la quantitat d'espanyols que hi ha a Takayama, en sèrio. Al meu hotel, hi ha com a mínim, un noi de Palma de Mallorca (que m'ha dit que estarà al Japó dos mesos O_O), una parella de Barcelona, i un noi d'Andorra (aquest no l'he vist, però). A més d'aquests, pel carrer m'he trobat amb uns altres catalans, i amb unes noies de Màlaga, així que... a aquest pas, Takayama serà més estrangera que japonesa xD
Just davant del mercat, hi ha el que va ser un dels últims edificis del clan Tokugawa, el Takayama-Jinya. Els tokugawa van ser una poderosa familia que va governar el país durant una bona temporada, tenien residències repartides per a tot el país, i existeixen alguns mausoleus al seu nom.
Tot i pagar 420 iens per entrar la visita m'ha agradat per diferents motius: En primer lloc, perquè la visita és completa, vull dir que, no m'han ensenyat l'edifici, i apa, adéu siau, si no que hi ha tot un recorregut per les diferents sales, i està realment bé. En segon lloc, perquè m'han deixat fer fotos/vídeo en la majoria de sales, cosa que s'agraeix si tenim en compte la quantitat de temples i edificis en el que no m'han deixat fer fotos i vídeos. En tercer lloc, perquè he pogut veure dues sales molt, molt guais; La primera, una sala dedicada a guardar els impostos que el senyor feudal recollia, en aquest cas, eren sacs d'arròs (encara hi eren allà, els sacs d'arròs). L'altra, era una sala de tortura per als presoners i pels sospitosos, molt impactant (no pas per les eines o estructures que hi havia, si no per les imatges, bastant clarificadores). En definitiva, una visita ben empleada, està tot gravat :P
Per la tarda, he anat a donar una volta per Higashiyama, on he vist un cementari típic japonès, bastant gran, que estava al costat d'un temple al qual només he visitat per sobre (estava tancat, i estava bastant destartalat, aquell temple xD).
En acabar, he decidit donar una altra volta per les botigues de records, i bàsicament a passejar un rato més pel centre, fent estona per anar a sopar. He anat al mateix lloc que vaig anar dimecres (a veure si em trobava amb la Rena i la Miyuki), i clar, els cambrers ja em coneixen de sobres, de l'altra nit xD). Les dues japoneses no hi eren, però això no ha impedit menjar bé, en un ambient cordial, i parlant amb els diferents cambrers. De fet, un d'ells, m'ha dit que el seu oncle té un restaurant espanyol a Tokyo, i m'ha donat una tarjeta perquè li faci una visita ;) Ho farem, per descomptat^^.
Una curiositat, i de la qual no m'esperava tant, és la quantitat d'espanyols que hi ha a Takayama, en sèrio. Al meu hotel, hi ha com a mínim, un noi de Palma de Mallorca (que m'ha dit que estarà al Japó dos mesos O_O), una parella de Barcelona, i un noi d'Andorra (aquest no l'he vist, però). A més d'aquests, pel carrer m'he trobat amb uns altres catalans, i amb unes noies de Màlaga, així que... a aquest pas, Takayama serà més estrangera que japonesa xD
Joder, pel que dius, això està pleníssim de catalans xDDD que fort xD
ResponEliminaAh, i em sembla que sé quin nino és el Saru-bobo aquest que dius. Ja no en recordava el nom, però jo quan vaig ser a Takayama en vaig veure un munt (no comprar, però veure sí xDD). Pot ser que sigui vermell?
~~
Jo tampoc el vaig comprar, massa car! Però sí, és de color vermell, i totes les botigues el tenen a mansalva! Em pregunto si en deuen vendre molts...
ResponElimina