Dia 5: Nara i Osaka
Avui he fet, el que hauria d'haver fet demà xD perquè? Molt senzill, el Shinkansen, ves per on, ha tingut un problema, i dels grossos pel que he vist a les pantalles... però com que estava en japonès no m'he enterat xD Total, que avui tocava fer Himeji i Okayama, i si podem ho farem, demà^^
He hagut de treure un pla B, i el pla B, consistia a fer una visita a la ciutat imperial de Nara pel matí i a visitar Osaka, per la tarda.
Nara, va ser capital durant molts segles, i degut a això, s'han conservat molts temples budistes, i molts tresors nacionals, alguns s'exposen al museu de la ciutat i d'altres només en dates molt senyalades. La gran atracció de Nara és el gran Daibutsu (buda pels amics) fet de bronce. Es una de les escultures de bronze més grans del món, i realment és impressionant.
Per anar-hi, he hagut d'agafar la línia Nara a Kyoto, una línia lenta, i que s'aturava a cada estació... això ha provocat que el viatge s'allargués més del compte. Però bé, he arribat a l'estació Jr Nara pels volts de les 10 i pico del matí, i he anat a trobar el punt d'informació, que està molt a prop. Allà m'han donat informació en castellà, increïble! Bé, acte seguit, he anat cap a l'estació de Kintetsu Nara, lloc on comença l'itinerari a peu pels diferents llocs d'interès de Nara (El temple Tofukuji, el gran daibutsu, el Mont Wakamiya etc..). Es un parc immens, la intenció era fer-lo sencer, però veient l'hora hem anat per "feina" (ho poso entre cometes, perquè pel camí m'he anat trobant cèrvols d'aquells tan golafres que s'ho mengen tot xD avui els hi he donat galetes de les seves per 150 iens, i com hi anaven...).
Després de pagar religiosament els 500 iens que costa l'entrada he pogut veure el gran daibutsu, de bronze, al costat d'un altre buda, encara més immens. Al voltant del temple, hi havia vàries figures menors, i una maqueta del recinte molt ben aconseguida. També hi ha un forat molt petit i estret, que explica la llegenda que qui aconsegueixi passar-hi, tindrà sort^^ Jo no hi he passat, perquè no hi cabia, bàsicament xD
En acabat, he seguit l'itinerari, que m'ha dut a un carrer (que no sé el nom) ple de botigues de records. Era l'últim carrer abans de pujar el mont wakamiya. Jo ho he intentat, que consti, però la calor que feia i l'hora que era, m'han convençut perquè baixés i anés a dinar per aquell parc, dit de passada molt maco. He dinat fideus udon amb tempura, en un petit local col·locat just al mig d'una zona del parc, malgrat que voltaven cèrvols en busca de menjar no hi hagut cap problema^^.
Eren les 14h i jo havia de tornar a Jr Nara per agafar un tren que em portés a Osaka, a l'estació de Tennoji. A Osaka volia veure bàsicament el seu aquari, anar a les torres landmark on hi ha un mirador, i anar al pont Ebisu-basi. Les dues últimes no s'han pogut fer, però hi ha motius de pes^^
L'aquari d'Osaka, està molt a prop de l'estació d'Osakako, de la línia Chuo. He hagut de fer transbord, però bé, he arribat relativament d'hora (a les 18h) i m'he plantat davant de l'aquari més gran del món, amb vuit plantes, i amb una estrella indiscutible: el Tauró Balena ("Kaiyukan"). Veure, el "Kaiyukan" té un preu, una mica elevat, 2.000 iens! però val la pena us ho asseguro, i no només pel tauró balena, hi ha altres espècies molt interessants, com dofins, foques, pinguins *_*, mantes immenses, alguns taurons, foques, algunes tortugues, meduses que canvien de color i oh, el més guai de tot: Poder tocar algun d'aquests animals amb les meves pròpies mans! Eren petits, és clar, però he pogut tocar mantes, i alguns taurons. Tenen un tacte rugós, però molt suau a la vegada, no sé com explicar-ho xD però ha molat molt. A més, hi ha hagut un moment que anava a tocar un tauró, i aquest s'ha mogut de sobte, i clar m'ha clavat un susto que he apartat la mà de cop, i amb la mala sort que he mullat els que estaven al darrere, però han entès perquè ho he fet (bé, almenys, estaven rient, suposo que s'estaven partint xD). Al final m'he emportat una foto de record amb el Kaiyukan (de mentida, eh?) per 1.000 iens... (una mica car, ja ho sé :().
Com compendreu, la visita s'ha allargat molt, i per tant he hagut de decidir què feia; i al final he decidit d'anar a sopar a Dotombori, el carrer possiblement més animat d'Osaka. Pel camí (estava anant amb metro) han pujat unes col·legiales molt, molt simpàtiques. Estaven rient les gràcies d'un vell sonat, i que, en un moment donat, aquell home, s'ha començat a posar amb mi (en japonès és clar), la situació ha estat bastant... divertida. I les col·legiales, s'estaven partint d'allò més, suposo que pel que havia dit aquell vell (tinc curiositat per saber-ho, eh? xD) i perquè amb la cara que devia fer en plan: no m'entero de res, doncs... ja pagava. Però ha estat divertit, sí, em rigut força^^
En fi, he arribat a Jr Namba, després de fer uns quants transbords, i ara la feina era buscar un lloc per a menjar. A la guia, recomenaven un lloc, relativament barat, anomenat Chibo, especialitzat en Okonomiyaki (una espècie de truita a la japonesa), i bé m'he decidit a provar-ho. El problema és que o bé, jo no tinc sentit de l'orientació, o bé el mapa de la guia estava equivocat perquè no ho he trobat! M'ha hagut d'ajudar una parella, molt simpàtics per cert, que s'han ofert a acompanyar-me, i pel camí hem mantingut una conversa una mica estranya (una barreja de japonès, anglès i castellà), però molt interessant. La gent d'Osaka és més oberta, i de fet ens hem fet una foto i tot^^ Es diuen Yui, i Yoshi, i realment m'han caigut força bé ;)
L'okonomiyaki, per cert, molt bo, també. Tenia una mica de "recel" a menjar una cosa com aquesta, però ha resultat ser molt bo :P I m'han tornat a insinuar una forquilla per a menjar, a la que jo he contestat que no! Que volia menjar amb palillos, que si no, què hi feia allà! Jo entenc que es desesperin perquè veuen que em costa, però és que és l'única manera. A més, no he fet 12h d'avió per a menjar amb forquilla, coi! xD
Era hora de tornar que s'estava fent tard, però Dotombori, és... genial! Mai havia vist tantes llums, tan color... i tan de soroll, també! M'hi hauria quedat de bona gana, però havia de tornar a Kyoto, i clar s'estava fent tard! Al final he agafat un dels últims trens cap a Kyoto; de fet, és el dia que actualitzo més tard, són les dues del matí, visca! I demà, Himeji i Okayama^^
He hagut de treure un pla B, i el pla B, consistia a fer una visita a la ciutat imperial de Nara pel matí i a visitar Osaka, per la tarda.
Nara, va ser capital durant molts segles, i degut a això, s'han conservat molts temples budistes, i molts tresors nacionals, alguns s'exposen al museu de la ciutat i d'altres només en dates molt senyalades. La gran atracció de Nara és el gran Daibutsu (buda pels amics) fet de bronce. Es una de les escultures de bronze més grans del món, i realment és impressionant.
Per anar-hi, he hagut d'agafar la línia Nara a Kyoto, una línia lenta, i que s'aturava a cada estació... això ha provocat que el viatge s'allargués més del compte. Però bé, he arribat a l'estació Jr Nara pels volts de les 10 i pico del matí, i he anat a trobar el punt d'informació, que està molt a prop. Allà m'han donat informació en castellà, increïble! Bé, acte seguit, he anat cap a l'estació de Kintetsu Nara, lloc on comença l'itinerari a peu pels diferents llocs d'interès de Nara (El temple Tofukuji, el gran daibutsu, el Mont Wakamiya etc..). Es un parc immens, la intenció era fer-lo sencer, però veient l'hora hem anat per "feina" (ho poso entre cometes, perquè pel camí m'he anat trobant cèrvols d'aquells tan golafres que s'ho mengen tot xD avui els hi he donat galetes de les seves per 150 iens, i com hi anaven...).
Després de pagar religiosament els 500 iens que costa l'entrada he pogut veure el gran daibutsu, de bronze, al costat d'un altre buda, encara més immens. Al voltant del temple, hi havia vàries figures menors, i una maqueta del recinte molt ben aconseguida. També hi ha un forat molt petit i estret, que explica la llegenda que qui aconsegueixi passar-hi, tindrà sort^^ Jo no hi he passat, perquè no hi cabia, bàsicament xD
En acabat, he seguit l'itinerari, que m'ha dut a un carrer (que no sé el nom) ple de botigues de records. Era l'últim carrer abans de pujar el mont wakamiya. Jo ho he intentat, que consti, però la calor que feia i l'hora que era, m'han convençut perquè baixés i anés a dinar per aquell parc, dit de passada molt maco. He dinat fideus udon amb tempura, en un petit local col·locat just al mig d'una zona del parc, malgrat que voltaven cèrvols en busca de menjar no hi hagut cap problema^^.
Eren les 14h i jo havia de tornar a Jr Nara per agafar un tren que em portés a Osaka, a l'estació de Tennoji. A Osaka volia veure bàsicament el seu aquari, anar a les torres landmark on hi ha un mirador, i anar al pont Ebisu-basi. Les dues últimes no s'han pogut fer, però hi ha motius de pes^^
L'aquari d'Osaka, està molt a prop de l'estació d'Osakako, de la línia Chuo. He hagut de fer transbord, però bé, he arribat relativament d'hora (a les 18h) i m'he plantat davant de l'aquari més gran del món, amb vuit plantes, i amb una estrella indiscutible: el Tauró Balena ("Kaiyukan"). Veure, el "Kaiyukan" té un preu, una mica elevat, 2.000 iens! però val la pena us ho asseguro, i no només pel tauró balena, hi ha altres espècies molt interessants, com dofins, foques, pinguins *_*, mantes immenses, alguns taurons, foques, algunes tortugues, meduses que canvien de color i oh, el més guai de tot: Poder tocar algun d'aquests animals amb les meves pròpies mans! Eren petits, és clar, però he pogut tocar mantes, i alguns taurons. Tenen un tacte rugós, però molt suau a la vegada, no sé com explicar-ho xD però ha molat molt. A més, hi ha hagut un moment que anava a tocar un tauró, i aquest s'ha mogut de sobte, i clar m'ha clavat un susto que he apartat la mà de cop, i amb la mala sort que he mullat els que estaven al darrere, però han entès perquè ho he fet (bé, almenys, estaven rient, suposo que s'estaven partint xD). Al final m'he emportat una foto de record amb el Kaiyukan (de mentida, eh?) per 1.000 iens... (una mica car, ja ho sé :().
Com compendreu, la visita s'ha allargat molt, i per tant he hagut de decidir què feia; i al final he decidit d'anar a sopar a Dotombori, el carrer possiblement més animat d'Osaka. Pel camí (estava anant amb metro) han pujat unes col·legiales molt, molt simpàtiques. Estaven rient les gràcies d'un vell sonat, i que, en un moment donat, aquell home, s'ha començat a posar amb mi (en japonès és clar), la situació ha estat bastant... divertida. I les col·legiales, s'estaven partint d'allò més, suposo que pel que havia dit aquell vell (tinc curiositat per saber-ho, eh? xD) i perquè amb la cara que devia fer en plan: no m'entero de res, doncs... ja pagava. Però ha estat divertit, sí, em rigut força^^
En fi, he arribat a Jr Namba, després de fer uns quants transbords, i ara la feina era buscar un lloc per a menjar. A la guia, recomenaven un lloc, relativament barat, anomenat Chibo, especialitzat en Okonomiyaki (una espècie de truita a la japonesa), i bé m'he decidit a provar-ho. El problema és que o bé, jo no tinc sentit de l'orientació, o bé el mapa de la guia estava equivocat perquè no ho he trobat! M'ha hagut d'ajudar una parella, molt simpàtics per cert, que s'han ofert a acompanyar-me, i pel camí hem mantingut una conversa una mica estranya (una barreja de japonès, anglès i castellà), però molt interessant. La gent d'Osaka és més oberta, i de fet ens hem fet una foto i tot^^ Es diuen Yui, i Yoshi, i realment m'han caigut força bé ;)
L'okonomiyaki, per cert, molt bo, també. Tenia una mica de "recel" a menjar una cosa com aquesta, però ha resultat ser molt bo :P I m'han tornat a insinuar una forquilla per a menjar, a la que jo he contestat que no! Que volia menjar amb palillos, que si no, què hi feia allà! Jo entenc que es desesperin perquè veuen que em costa, però és que és l'única manera. A més, no he fet 12h d'avió per a menjar amb forquilla, coi! xD
Era hora de tornar que s'estava fent tard, però Dotombori, és... genial! Mai havia vist tantes llums, tan color... i tan de soroll, també! M'hi hauria quedat de bona gana, però havia de tornar a Kyoto, i clar s'estava fent tard! Al final he agafat un dels últims trens cap a Kyoto; de fet, és el dia que actualitzo més tard, són les dues del matí, visca! I demà, Himeji i Okayama^^
north...sòc l'Irenna, que sapigues que estaré atenta al teu blog...hem fa molta gràcia perque ho expliques tant bé que es com si estigues aqui amb tu...de fet hi soc...encara que no sigui fisicament parlant.
ResponEliminaGràcies! Espero que t'agradi (us agradi :)) Hi ha coses que les podria explicar millor per això xD
ResponEliminaToma, a les 2 del matí, déu ni do! xD Perdona per llegir-ho passats tan dies :P
ResponEliminaAixí m'agrada, que hagis donat menjar als cérvols assassins! Val la pena eh xDDD I a mi també em van donar info en castellà a Nara, me'n recordo! xD Segur que hem passat pel mateix lloc hahaha
Que guai que thagis fet una foto amb una parella d'Osaka :) I si no t'haguessin agradat els okonomiyakis et matava! xDDD Són taaaan bons *__*
Que vagi bé :)
~~
PD: vaig a seguir llegint xD