Dia 6: Fushimi Inari i Kinkakuji
Ja ho sé, ja ho sé, que vaig dir que aniria a Himeji i Okayama, però què voleu que faci, si em desperto a les 10 del matí! I això que tenia el despertador posat, com cada dia, a les 7 del matí, però no l'he sentit, estava tan cansat i tenia tanta son, que ha passat el que ha passat. Per sort, jo sempre tinc un pla B ;)
El pla B era ni més ni menys que quedar-se a Kyoto, o si més no, quedar-se a prop de Kyoto. I això és el que he fet. M'he dirigit a l'estació central de Kyoto, que me la començo a conèixer força, i he agafat la Jr Nara line, que em portaria al meu destí: Inari. Però resulta que he agafat un tren, que precisament no hi parava a Inari! He vist amb gran decepció, com el tren hi passava sense aturar-se, què frustrant! Es veu que una mateixa línia té vàries sublínies en funció de les parades que fan... jo he hagut d'agafar precisament, el que no s'aturava a Inari.
En fi, quan finalment he arribat a Inari, he hagut de pujar per un carrer i he arribat a l'entrada del Temple, flanquejat per vàries botigues de records. Fushimi Inari, és un temple budista/xintoista, que es va construir dalt d'un turó, i la particularitat, és que es va decidir construir el camí, amb les típiques portes vermelles, o torii fins arribar a dalt del temple. El monjo que va fundar Inari, poc s'imaginava que segles més tard, aquest temple sigui un dels més visitats! I no és per menys, el caminet ple de toriis, és preciós, i n'hi ha centenars (per no dir milers xD). M'he fet unes quantes fotos :) Això sí, mai he pujat i he baixat tantes escales, de debò! Avui es pot dir que he fet exercici xD
Quan he acabat de visitar Fushimi inari (he acabat molt, molt cansat, tot s'ha de dir), he tornat a Jr Inari, per anar altra cop a l'estació de Kyoto, a dinar. He anat a una zona de restaurants que hi ha molt a prop. He dinat un bol de fideus, amb una selecció de tempura juntament amb arròs, és clar.
A la tarda tenia pensat visitar el temple Kinkakuji, un dels més famosos de la ciutat, pel seu pabelló fet amb fil d'or. He hagut d'agafar l'autobús nº 205, que m'ha deixat molt a prop del temple. Després de pagar 400 iens he entrat a veure aquesta meravella, i la veritat és que és molt guapo, però no m'ha agradat tant com el Ginkakuji. La visita se m'ha fet curta, i a més, no tenia el jardí tan currat com l'altre... no m'ha acabat de fer el pes, la veritat. A més, el temple només es pot veure de lluny, i ja veurem com hauran quedat les fotos... tocava el sol de ple!
En fi, he acabat bastant d'hora i m'he assegut a descansar a una zona que hi ha a prop del temple. No us ho creureu però bancs per seure, n'hi ha molt pocs, en serio. Quasi és un miracle que hagi trobat una zona d'aquest tipus... però bé he pogut estudiar el següent pas: Donar una volta per la zona comercial de Kyoto, o el que és el mateix Teramachi.
Per anar-hi, he hagut d'agafar l'autobús nº 101, que m'ha deixat a Shijo-Karasuma, i des d'akllà he visitat alguns centres comercials. Quan visites les zones comercials, t'adones de dues les coses; La primera, que els japonesos són uns "pijos de mucho cuidado", vaja, que els hi agrada gastar-se els calers i en coses cares, molt cares. Si una cosa té el Japó, és que el nivell de vida és alt, i les coses són cares, i per tant allà s'instal·len primeres marques, i de renom: Giorgio Armani, Lacoste, Montblanc etc.. La segona cosa, és que t'adones que vivim en un món globalitzat: Mc Donald's, Starbucks... i fins hi tot un Zara en ple centre de Teramachi. Als japonesos, això els encanta.
Passejant per Teramachi, et pots trobar de tot. Sobretot, botigues de roba, sabateries, i de records, però també hi ha molts restaurants i alguna que altra botiga dedicada a la música i al manga *_* (dos pisos ple de còmics, llàstima que estiguin en japonès xD). De seguida s'ha fet l'hora de sopar, i seguint les recomenacions de la guia, he anat a un restaurant on l'especialiat és el Tonkatsu (el porc, vaja). Es el primer dia, que menjo realment carn! Ja estava fart, de menjar tan peix, coi! xD La veritat és que estava molt bo, el bol d'arròs amb tonkatsu per sobre, un xic car, potser, però no he quedat amb gana.
L'anècdota del dia, s'ha produït al restaurant mateix, on han entrat dos germans de Madrid, i és clar, ha estat inevitable compartir experiències sobre el viatge... la veritat és que han estat molt simpàtics en Fran i la Gemma^^
I això és tot per avui, demà més!
PD: Perdoneu si tardo a contestar els comentaris del blog/mail, però és que no tinc massa temps. Intentaré contestar-vos a tots a Takayama, que estaré més tranquil (crec), però tard o d'hora prometo contestar^^
El pla B era ni més ni menys que quedar-se a Kyoto, o si més no, quedar-se a prop de Kyoto. I això és el que he fet. M'he dirigit a l'estació central de Kyoto, que me la començo a conèixer força, i he agafat la Jr Nara line, que em portaria al meu destí: Inari. Però resulta que he agafat un tren, que precisament no hi parava a Inari! He vist amb gran decepció, com el tren hi passava sense aturar-se, què frustrant! Es veu que una mateixa línia té vàries sublínies en funció de les parades que fan... jo he hagut d'agafar precisament, el que no s'aturava a Inari.
En fi, quan finalment he arribat a Inari, he hagut de pujar per un carrer i he arribat a l'entrada del Temple, flanquejat per vàries botigues de records. Fushimi Inari, és un temple budista/xintoista, que es va construir dalt d'un turó, i la particularitat, és que es va decidir construir el camí, amb les típiques portes vermelles, o torii fins arribar a dalt del temple. El monjo que va fundar Inari, poc s'imaginava que segles més tard, aquest temple sigui un dels més visitats! I no és per menys, el caminet ple de toriis, és preciós, i n'hi ha centenars (per no dir milers xD). M'he fet unes quantes fotos :) Això sí, mai he pujat i he baixat tantes escales, de debò! Avui es pot dir que he fet exercici xD
Quan he acabat de visitar Fushimi inari (he acabat molt, molt cansat, tot s'ha de dir), he tornat a Jr Inari, per anar altra cop a l'estació de Kyoto, a dinar. He anat a una zona de restaurants que hi ha molt a prop. He dinat un bol de fideus, amb una selecció de tempura juntament amb arròs, és clar.
A la tarda tenia pensat visitar el temple Kinkakuji, un dels més famosos de la ciutat, pel seu pabelló fet amb fil d'or. He hagut d'agafar l'autobús nº 205, que m'ha deixat molt a prop del temple. Després de pagar 400 iens he entrat a veure aquesta meravella, i la veritat és que és molt guapo, però no m'ha agradat tant com el Ginkakuji. La visita se m'ha fet curta, i a més, no tenia el jardí tan currat com l'altre... no m'ha acabat de fer el pes, la veritat. A més, el temple només es pot veure de lluny, i ja veurem com hauran quedat les fotos... tocava el sol de ple!
En fi, he acabat bastant d'hora i m'he assegut a descansar a una zona que hi ha a prop del temple. No us ho creureu però bancs per seure, n'hi ha molt pocs, en serio. Quasi és un miracle que hagi trobat una zona d'aquest tipus... però bé he pogut estudiar el següent pas: Donar una volta per la zona comercial de Kyoto, o el que és el mateix Teramachi.
Per anar-hi, he hagut d'agafar l'autobús nº 101, que m'ha deixat a Shijo-Karasuma, i des d'akllà he visitat alguns centres comercials. Quan visites les zones comercials, t'adones de dues les coses; La primera, que els japonesos són uns "pijos de mucho cuidado", vaja, que els hi agrada gastar-se els calers i en coses cares, molt cares. Si una cosa té el Japó, és que el nivell de vida és alt, i les coses són cares, i per tant allà s'instal·len primeres marques, i de renom: Giorgio Armani, Lacoste, Montblanc etc.. La segona cosa, és que t'adones que vivim en un món globalitzat: Mc Donald's, Starbucks... i fins hi tot un Zara en ple centre de Teramachi. Als japonesos, això els encanta.
Passejant per Teramachi, et pots trobar de tot. Sobretot, botigues de roba, sabateries, i de records, però també hi ha molts restaurants i alguna que altra botiga dedicada a la música i al manga *_* (dos pisos ple de còmics, llàstima que estiguin en japonès xD). De seguida s'ha fet l'hora de sopar, i seguint les recomenacions de la guia, he anat a un restaurant on l'especialiat és el Tonkatsu (el porc, vaja). Es el primer dia, que menjo realment carn! Ja estava fart, de menjar tan peix, coi! xD La veritat és que estava molt bo, el bol d'arròs amb tonkatsu per sobre, un xic car, potser, però no he quedat amb gana.
L'anècdota del dia, s'ha produït al restaurant mateix, on han entrat dos germans de Madrid, i és clar, ha estat inevitable compartir experiències sobre el viatge... la veritat és que han estat molt simpàtics en Fran i la Gemma^^
I això és tot per avui, demà més!
PD: Perdoneu si tardo a contestar els comentaris del blog/mail, però és que no tinc massa temps. Intentaré contestar-vos a tots a Takayama, que estaré més tranquil (crec), però tard o d'hora prometo contestar^^
Què son els toriis?
ResponEliminairenna.
Irenna, les toriis són unes portes que precedeixen qualsevol entrada d'un temple. N'hi ha de petits, de mitjans, i n'he vist d'immensos.
ResponEliminaNormalment són vermells, però n'he vist simplement de pedra, i la majoria porten unes inscripcions.
El millor és que vegis una foto per Google, i et faràs una idea del que dic^^
Per cert, gràcies per comentar :)
Oooh, Fushimi Inari, ja era hora! ^^ Ja et vaig comentar que aquest temple em va encantar, val molt la pena anar-hi. El que mha sorprès és qu eno tagradés tant el Kinkakuji, justament és el temple que tinc atravessat pq no hi vaig poder anar i em moro de ganes de veure algun dia xDDD. Veig que hauré d'apuntarme anar al Ginkakuji tb, doncs :P
ResponEliminaAh, i Zara... les japoneses de Dublín també adoraven el Zara, i ens van demanar si Zara era espanyol xD.
~~
A mi el kinkakuji no em va despertar tan interès després de veure'l. Es molt guapo, però no sé, la visita se'm va fer curta, molt sosa... per entrar i fer una foto... no em convenç. En canvi, el ginkakuki, no és tan maco a simple vista, però la visita és més entretinguda, i per a mi, va valdre més l'entrada per aquest que no pel daurat... Per gustos, colors, per això xD
ResponElimina